Primer divendres a La Segona. S’ha de reconèixer que ha estat una jornada
tranquil·la – deu ser que la gent ja té ganes de marxar de cap de setmana, de
tornar a casa, de descansar.
La única anècdota remarcable ha estat el perseverant intent de l’h.e. de
convèncer algú per baixar a esmorzar amb ell. Les afirmacions de “marica. Eres un maricón” s’han deixat
sentir per la sala durant ben bé un quart d’hora, que és el que ha trigat el
nostre home en adonar-se que, si volia esmorzar, ho hauria de fer poc
acompanyat. El punt àlgid de la situació ha estat el moment en què l’h.e. ha
intentat carregar i arrossegar a un dels seus companys cap a la sortida, per
tal de marxar amb ell a fer el cafè. Val a dir que aquest home no volia baixar
perquè volia plegar més d’hora per celebrar l’aniversari de la seva dona. (Aquest
fet l’ha sentenciat com a “marica”
per la resta de la jornada.)
A finals de la tarda el meu company i l’h.e. han mantingut una mena de
conversa en un idioma que desconec: una combinació de sons guturals i sons
estridents. Aquí he decidit que ja era hora de començar el cap de setmana.
Primer divendres a La Segona superat.
Bon cap de setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada