La meva estada a La Segona ha acabat. Aquesta setmana m'han retornat a la planta zero, on habitava originalment. És una llàstima, doncs ja no hi haurà més anècdotes. Així doncs, passaré a explicar les últimes noves que vaig recopilar:
L’h.f. va dur adoquines (caramels típics de Saragossa, caramelos del Pilar) de la seva estimada terra. Aquest fet, aparentment inofensiu, ens ha permès conèixer la veritable mentalitat passada i podrida del subjecte. "Si fuéramos catalanes, hubiéramos ahorrado en la impresión, pero como no lo somos..." – Referint-se a l'envoltori dels caramels - va ser la resposta a un un comentari sobre l'estampat d’aquests, el qual trobaven que era molt colorit i treballat, per ser un caramel i prou.
Però no es va acabar aquí, la cosa: l'h.e. i l'h.f. es van posar a dialgoar en entonació "maña" durant una bona estona (tanta, que va començar a fer-se pesada, la broma) i, enmig de la conversa, "putos catalufos de mierda" va ser la manera que va escollir el nostre home per referir-se als catalans, que, segons paraules textuals del mateix, "se piensan que el Ebro es suyo"...
Encara no sé ben bé com, es va fer el silenci al cap de poca estona.
En ben dinat, però, l'èxtasi del nostre h.f. va trobar una altra espurna: "El maño está enamorao". Va ser dir això, i sant tornem-hi:
- Te veo irritado. Déjame que adivine: esta noche no ha habido tema (sí, sempre acaben parlant del mateix). Claro, seguro que tenía dolor de cabeza, y claro, si no hay aspirina, la hemos cagao! Entonces aparece el ceño fruncido.
- Vamos, que te lo has pasao teta. - va ser la resposta. I no, no entenc massa bé la relació d'una cosa amb l'altra. Potser vaig arribar a mitja conversa.
- Nono, tetas he tocado 2.
- Si hubieras tocado más, podrían ser dos cosas: orgía o ordeñar una vaca - i aquesta va ser la gran aportació del meu company.
Després d'això, crec que no fa falta explicar gaire més sobre la jornada.
El dia següent, al matí, un home (que encara no tenia identificat) va entrar exclamant "Huele a reflex?"
La millor resposta va ser la de l'h.e.: "No, huele a [coño]", on la última paraula no va ser pronunciada en veu alta, sinó que només la va gesticular. De totes maneres, va ser 100% comprensible.
Davant la cara que se'm deuria haver quedat, l'home més proper a mi, primera taula des de la dreta, banda oposada a la finestra, a qui he anomenat "el físic frustrat" arran d'una conversa molt profunda sobre la relació entre la música i la física i tot el que se'n deriva, em va voler excusar al nostre h.e.: "No t'espantis, no és mal tio, però de tant en tant se li en va", va començar. De tota la seva explicació, jo només em vaig quedar amb una sola anècdota: Es veu que un cop es va arrencar la màniga d'una camisa. Aquesta màniga és actualment part d'un ninot que penja d'una caixa que penja d'una columna de la sala.
I, amb això, amics meus, s'acaba l'aventura a La Segona. Ha estat breu, però intensa.
Se me crecen los enanos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada