dimecres, 30 de setembre del 2015

La Segona - Dia 2

Com ahir, truco al timbre i m’obre un dels homes amb un bon dia cordial. La Segona encara és gairebé buida, però va arribant gent. Quan torna a obrir-se la porta, entren dos homes més, a crit de “¡Buenos días, Maricones!”. Deu ser el costum – ho tindré en compte a partir d’ara – perquè, seguidament, discuteixen sobre les avantatges de saludar als maricones. Segons ells, si en una sala hi ha homes, hi haurà maricones i, això sempre, quan s’entra en algun lloc i hi ha algú més, se l’ha de saludar com cal – prenc nota.

La finestra de la mestressa avui no té bugada. S’observen les cordes verdes de l’estenedor i la cistelleta blava on hi deu tenir les pinces preparades i a mà per quan arribi el moment.
Cap a mig mati, quan tothom és al seu lloc i l’ambient s’ha estabilitzat, arriben els esternuts. A la primera taula començant per l’esquerra, cantonada interior (la oposada a la finestra), s’asseu un home jove, deu tenir uns 30, que no pot parar d’esternudar – potser n’ha fet 7 de seguits, d’esternuts. L’he batejat com a l’home dels esternuts.

L’home dels esternuts ha tingut tres o 4 actuacions al llarg de la jornada, així que, fent números, no crec que trigui gaire en enganxar algun constipat – combinant el mal temps que s’està girant amb els microbis que deu expulsar l’home en cada esternut, no deu ser difícil.
Deixant l’home dels esternuts i els sons estranys, que ja començo a pensar que són propis de La Segona, de banda, avui he descobert una altra dona entre la multitud. Hi ha dues dones assegudes en les taules allargades, camuflades entre els personatges de les diferents taules. Faré seguiment per veure si són fixes o, per contra, si només les he vistes en una de les seves estades eventuals per la zona.

Cap a la una, la gent comença a marxar, és l’hora de dinar, i la sala es queda completament buida. Només hi sóc jo, esperant el meu torn per, també, omplir l’estómac com cal. És aleshores quan entra a la sala el Rus – l’he batejat així, perquè no m’ha dit el seu nom.
El Rus em mira i, després de pensar-s’ho, amb el seu castellà d’accent sud-americà, es dirigeix a mi: “Hola, le he preguntado a la gente, pero nadie sabe. ¿Tú qué haces?”. Què faig, bona pregunta. Bona manera d’entaular conversa. Quan li faig la mateixa pregunta, després d’intentar de manera clara, concisa i mínimament verídica a la seva pregunta, em respon que ell seu i escalfa la seva cadira – d’acord, perfecte, no sé què volies aconseguir, però bé. Tot seguit, em fa una dissertació sobre la seva vida. Coses a destacar:
  • Va treballar en un lloc on, després d’ell, van passar 40 persones en una setmana, perquè els caps les acomiadaven només arribar – “A una la despidió porque llegó 5 minutos tarde.”.
  • Va treballar en una empresa on els clients el trucaven amenaçant-lo de “te voy a mandar los búlgaros y te van a hacer nosequeme van a romper”.
  • No es fia dels dentistes de la zona, perquè a un amic “le dolía un diente y le rompieron dos o tres más”.
  • Sap francès però prefereix Bèlgica. Vol aprendre Alemany.

Després d’aquesta informació, que, si més no, és curiosa i/o entretinguda, m’explica el seu anàlisi de La Segona per zones, després d’haver passat ell un mes entre ells. És interessant. Em classifica la sala segons les taules: la taula de més a l’esquerra, on hi trobem l’home dels esternuts, és la dels bromistes i, la de més a la dreta, la dels rondinaires. Existeix una mena de gradient d’humor, segons he entès. 
Finalment, com qui no vol la cosa, m’ha mostrat el seu calaix de les llaminadures, on hi té provisions per passar un mes incomunicat, i me n’ha ofert. Els he refusat, al·legant que encara no havia dinat, i hem quedat que, quan en vulgui, només he d’anar cap allà i obrir el seu calaix. Tinc barra lliure.

La tarda ha estat més tranquil·la. El més destacable ha estat el moment en què un parell d’homes jugaven a encaixar-se les orelles en pots gegants de Lacasitos – bé.

Ah! I també he après una frase feta: Se me crecen los enanos.

Nunca te acostarás sin saber una cosa más, que diuen.


El segon dia a La Segona ha transcorregut amb èxit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada